Novel·les

«No és valent qui no té por, sinó qui sap conquistar-la».

Nelson Mandela

Fado

La Cantant de Fado

Sinopsi

El Guillem és pianista de jazz i un compositor de renom que pateix la síndrome de l’impostor. Arran d’un fet del passat que no pot superar, es troba immers en una sequera creativa que el preocupa en excés. Empès pels consells del seu mànager, se’n va a Lisboa una temporada per compondre un nou àlbum i posar una mica de llum a la seva vida. Allà coneix la Rita, una cantant de fado de qui ha vist una actuació en un restaurant de l’Alfama. El Guillem queda colpit per la seva veu i tracta de seguir-li la pista. Gràcies a unes fotografies descobertes a l’estudi d’un pintor que ha conegut i a un quadre misteriós que pertanyia al seu pare, el Guillem reconstrueix uns fets del passat en què la Rita té un paper essencial. 

Secrets, misteris i un amor per resoldre. Amb la música com a rerefons i Lisboa com un personatge més de la història, La cantant de fado és una novel·la que demostra que no és valent qui no té por sinó qui sap conquerir-la.

«Diuen que les històries ja existeixen, que només fa falta que algú les atrapi, les faci seves i tingui prou valor per viure-les. El Guillem la va trobar en el moment que més la necessitava. No és una història senzilla ni va ser fàcil coronar-la, però un cop va tenir les cartes que l’atzar li havia repartit, només va poder triar l’opció de començar la partida.

Va ser llavors quan va adonar-se que la música era la bàscula que li sospesava els estats d’ànim. Cada nota dibuixava el traç dels seus sentiments des de la primera corxera fins a la darrera llàgrima. Tal vegada l’examen psicotècnic, l’analítica de la seva sang, fins i tot el seu ADN, estaven gravats en tots els sons que es desprenien del concert de les emocions».

Veure l’article complert a Edicions62

Cap.01

Escolta la banda sonora 🎵

Una ciutat nova i un dia nefast

Diuen que les històries ja existeixen, que només fa falta que algú les atrapi, les faci seves i tingui prou valor per viure-les. El Guillem la va trobar en el moment que més la necessitava. No és una història senzilla ni va ser fàcil coronar-la, però un cop va tenir les cartes que l’atzar li havia repartit només va poder triar l’opció de començar la partida.
Va ser llavors quan va adonar-se que la música era la bàscula que li sospesava els estats d’ànim. Cada nota dibuixava el traç dels seus sentiments des de la primera corxera fins a la darrera llàgrima. Tal vegada l’examen psicotècnic, l’analítica de la seva sang, fins i tot el seu ADN, estaven gravats en tots els sons que es desprenien del concert de les emocions.
La mare sempre li ha dit que ha de somriure. Que somriure embelleix les penes i posa en marxa la maquinària perquè passin coses boniques.
Però ara no, ara no toca.
Ara té un ganivet al coll (literal, no és cap metàfora ni cap manera de parlar). Una fulla arran de pell, esmolada com un dimoni, capaç de seccionar-li l’artèria caròtide i dessagnar-lo com un porc si no respon a aquella pregunta.
Fent una revisió més o menys exhaustiva de la situació, s’adona que té mala peça al teler, perquè desconeix la resposta.
I ara que el Guillem penja d’un precipici, agafat a una branqueta amb la punta dels dits (això sí que és metafòric), entén que tot estava escrit: un dia o altre havia de caure al pou de la seva saudade.

L’autor

Jordi Campoy Boada

Productor musical, pianista, compositor i escriptor sabadellenc.

L’any 2019 va publicar la seva primera novel·la, La noia del violoncel (Columna Edicions), i el 2021, La cantant de fado, amb el mateix segell editorial.

Com a lletrista, ha compost centenars de cançons per artistes nacionals i ha adaptat al català desenes de lletres pel Disc de la Marató de TV3.

Com a compositor ha creat les Bandes Sonores Originals de les seves pròpies novel·les, que interpreta en directe a totes les presentacions.

Actualment està treballant en la seva tercera novel·la.

Blog

EUFÒRIA

EUFÒRIA

Diumenge passat la meva mare em va renyar. El motiu de la disputa va ser nen, per què no m’has dit que feu la música d’aquest programa nou de TV3?! Jo li vaig dir a veure, mama, fa més de vint anys que faig música per televisió i mai no m’ho havies preguntat. I ella...

leer más
ACTITUD, SISPLAU!

ACTITUD, SISPLAU!

Sempre m’han fascinat els músics de carrer. Quan en veig algun de lluny, les meves orelles cerquen de seguida què està tocant. No ho puc evitar, deformació professional, suposo.               En aquesta època...

leer más
…AGENDA DE SANT JORDI.

…AGENDA DE SANT JORDI.

Aquest Sant Jordi, participo en una carrera de "fondo" que s'inicia a Sabadell i acaba en diferents espais de Barcelona. No hi ha excusa possible per a no tenir La Noia del Violoncel, firmada per mi.

leer más
QUANTITAT O QUALITAT?

QUANTITAT O QUALITAT?

D’acord, ja ho sé, no cal que em crideu. Des d’aquí puc sentir els vostres pensaments: qualitat, Jordi, on vas a parar! De tota la vida. Més val fer un bon viatge cada any que fer deu sortides de merda uns quants caps de setmana.   Aquesta màxima s’extrapola a...

leer más
MOZART

MOZART

Aprofitant que demà hi ha convocada una mobilització feminista, us parlaré de Mozart. Que quina relació hi ha entre una cosa i l’altra? N’hi ha, creieu-me.   Tothom sap qui és Mozart. Però hi ha una part de la seva vida que potser no coneixeu…   Durant la...

leer más

Contacta'm

14 + 2 =

També pots contactar amb mi a  hola@jordicampoy.com

Recollim cookies per assegurar-te una bona navegació    Configurar
Privacidad