Aprofitant que demà hi ha convocada una mobilització feminista, us parlaré de Mozart. Que quina relació hi ha entre una cosa i l’altra? N’hi ha, creieu-me.
Tothom sap qui és Mozart. Però hi ha una part de la seva vida que potser no coneixeu…
Durant la infantesa ja va destacar pel seu talent musical. Era un prodigi, un geni. Als vuit anys tocava el violí sota el guiatge de son pare, i poc temps després es va posar amb el clavicèmbal amb uns resultats estratosfèrics. Alhora també va començar a donar classes al seu germà petit.
Quan tenia dotze anys, el pare va organitzar una gira que va durar més de tres anys. Però quan en tenia divuit, l’home va decidir que ja tenia edat per casar-se i li va prohibir compondre més música i tocar el piano. A canvi d’allò, donava classes a fills de famílies benestants per finançar la gira del seu germà.
No us sembla una mica estranya aquesta història? No us l’havien explicat de manera molt diferent? Naturalment, perquè estic parlant de Maria Anna Mozart, la germana del cèlebre compositor i gran desconeguda.
I, de fet, no estic parlant de música, sinó de discriminació de gènere. I l’estic tractant des del meu terreny, des d’allò que conec.
És impensable que en tota la història de la música no hi haguessin dones compositores, pianistes, violinistes, etc… I és clar que n’hi havia, però restaven en el més absolut anonimat perquè això era el que imposava el sistema patriarcal.
La història ha ignorat i menystingut les compositores i intèrprets femenines. De Maria Anna no se’n conserva cap obra, i tot el que es coneix d’ella és a través del seu diari personal o de les cartes que s’intercanviava amb son germà.
Altres compositores com Clara Schumman o Alma Mahler, van patir el mateix oblit artístic que Maria Anna Mozart, i van quedar relegades a ser l’esposa dels seus il·lustres marits, també grans compositors.
He fet l’exercici d’extrapolar aquest emmudiment a altres camps de la cultura i l’art. Escultura, pintura, ciència…
I filosofia, per descomptat. Tot el saber, el pensament humà, la història del coneixement, s’ha construït partint del relat androgènic.
Aprofito el meu retorn al blog per reivindicar el valor de la dona, tan reprimida i oblidada al llarg de la història, per destacar-ne les seves capacitats artístiques, que em toquen de prop i que hem deixat escapar des de sempre i per sempre.
Afortunadament, els temps canvien, o vull creure que ho fan.
Queda molt camí per recórrer pel que fa a la igualtat i, tanmateix, ja mai no podrem gaudir dels milers i milers d’obres en femení que s’han perdut per la claveguera de la història.
MOZART
