UN TEMA QUE MAI S’HA TOCAT

Segons les estadístiques, quan interrompem l’atenció d’una activitat per revisar les xarxes socials, correus electrònics o simplement per fer una ullada a la tele, tardem vint-i-tres minuts en recuperar el 100% d’aquella atenció que hem llençat a les clavegueres.
 
Aquesta setmana ha començat un any ple d’il·lusions (quina frase més original). Un any que desitgem que ens dugui coses molt bones (mai m’ha agradat tirar de tòpics) i en el que esperem que s’acompleixin tots els nostres somnis (aquesta encara no l’havia dit ningú).
 
Aquest 2017 ha estat un dels millors anys de la meva vida. He conegut gent del món de la literatura que m’han aportat coses interessants, i a volts de Sant Joan, vaig rebre una de les millors notícies que he rebut mai.
 
Malgrat això, sempre hi ha coses per millorar.
 
En aquest article tan original voldria introduir un concepte nou. Una idea que trencarà motlles en la psicologia del segle XXI, i que em consagrarà a l’Olimp dels més grans.
 
Parlo d’un projecte que es dirà: PROPÒSITS PER AL NOU ANY.
 
No cal fer grans promeses. És millor introduir ítems petits i assumibles que no pas fer una llarga llista de reptes que no serem capaços de complir per manca de voluntat.
 
Per aquest 2018 no us proposo de fer dieta o apuntar-vos a un gimnàs. Tampoc em refereixo a acabar un curs que teniu a mitges o aprendre un idioma. Potser, doncs, deixar un mal hàbit com el tabac, les drogues o Intereconomía? Desenganyeu-vos, si l’any passat us ho vau prometre i no ho vau aconseguir, tampoc ho fareu aquest.
 
Estic parlant d’una cosa molt més preuada que es diu TEMPS. Concretament, de la pèrdua de temps.
 
Com a persona dispersa que sóc, acostumo a estar als núvols moltes hores al dia. El Planeta Jordi sovint pateix una superpoblació alarmant, difícil de gestionar. Sóc d’aquells paios que es distreuen quan veuen una mosca volar i que perden el fil amb molta facilitat.
 
Per acabar-ho d’adobar, fa uns dies, una escriptora amiga meva em va parlar d’aquesta estadística que apuntava al principi. Donant-hi voltes, em vaig adonar que la suma d’aquestes petites interrupcions fan que, al llarg de l’any perdi milers d’hores fent tasques del tot prescindibles.
 
El meu propòsit per aquest any, és reduir les distraccions i optimitzar més el temps en les múltiples activitats que faig. I sobretot, aconseguir que el meu temps sigui de qualitat sense necessitat d’anar a dormir a hores indecents.
 
Durant el mes de desembre ja vaig començar a fer pràctiques; un petit stage de pretemporada per anar rodant la màquina i que tot estigués a punt quan el propòsit entrés en vigor oficialment l’1 de gener a les 00:00:01.
 
El què està molt bé però, i el com?
 
La televisió ja fa anys que la vaig apagar, i tracto que hi hagi silenci absolut mentre escric, però es necessiten alguns ajustos més per realitzar el propòsit. Per variar, m’he informat.
 
A veure què en diuen sobre el tema, el senyor Internet…
 
Doncs diu que és bàsic tenir una bona organització: Prioritzar tasques, tenir l’agenda al dia, planificar amb criteri i, sobretot, aniquilar el meu lladre preferit de temps: sa majestat El Desordre!
 
Si, a part de tot això, aprenc a dir NO de tant en tant, crec que aconseguiré treure el meu temps del forat negre que el té absorbit. De moment ja portem quatre dies del nou any i me n’estic sortint prou bé.
 
Espero que aquest 2018 sigui tan positiu com el que hem deixat enrere. El futur és sempre impredictible, i això, el TEMPS ho dirà. Ara que estic en silenci absolut, envio aquest article i desconnecto la itinerància de dades per quedar ben aïllat.
 
I no us alarmeu, però llegint aquest article de merda, potser no esteu optimitzant massa bé el vostre temps…
 
Bon any a tothom!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Website Developed by  RegalEnvision