UN PINTOR SENSE TALENT I UNA TRUJA QUE PINTA

Com veieu a la fotografia, fa uns anys vaig tenir temptacions de provar sort en el món de la pintura. De seguida vaig veure que els quadres que pintava eren els d’un farsant, un il·luminat més dins d’aquest món de tocats del bolet. (I també que feia un merder considerable amb les esquitxades).
 
Aquesta setmana he estat fent un sondeig a Instagram per saber quanta pasta pagaria la gent per un dels meus quadres (pels dos que vaig pintar). El resultat ha estat decebedor: tres persones pagarien 50 euros per un d’ells, i dues persones en pagarien 10 per l’altre. Lluny de deprimir-me, trobo que això diu molt del bon criteri del personal que corre per les xarxes.
 
He de dir que aquestes dues obres mestres estaven exposades al pis que tinc a Sant Antoni de Calonge, però quan el vaig llogar, la llogatera em va suplicar que me les endugués sota el pretext "és que no són el meu estil".
 
Amb això i amb les negatives dels meus amics a penjar-ne cap a casa seva, els quadres van ser donats a una ànima caritativa, la Marta Ros, que es va oferir, sense cobrar-me res, a deixar que acolorissin les parets del seu pis de Palamós.
 
La revelació va ser dolorosa, però vaig haver d’enfrontar-m’hi: No tenia talent.
 
No podem dir el mateix de la truja Pigcasso, que ràpidament va fer palesa la qualitat pictòrica que sortia dels seus pinzells. Aquesta setmana us explicaré la història d’aquest animal entranyable (i que genera molts quartos…)
 
Amb només quatres setmanes d’edat aquesta trujeta va ser rescatada de morir a l'escorxador d’una empresa càrnica de Sudàfrica i transportada a un granja gestionada per una ONG a Ciutat del Cap.
 
Aquesta associació es dedica a salvar la vida de molts animals i destina els seus recursos a conscienciar la gent de l’impacte mediambiental d’algunes empreses càrniques.
 
Pigcasso de seguida va mostrar interès a l’hora de jugar amb les pintures, i la seva mestressa se’n va adonar que tenia fusta d’artista. El cas és que davant d’una tela, l’animal agafava els pinzells amb el morro i pintava uns quadres que segons la cuidadora són d’estil "expressionista abstracte". En el seu traç sobri i decidit hi destaquen els colors brillants: vermell, verd, blau…
 
Poc temps després, amb dos-cents quilos de pes, s’ha convertit en una estrella de l'art, digne dels elogis d’entesos d’arreu del món. Diversos crítics d’art ja han confirmat que la truja té un talent descomunal. No és d’estranyar, doncs, que el passat mes de gener s’inaugurés la seva pròpia exposició: Oink!
 
Després de passar un temps a Ciutat de Cap, l’exposició anirà de gira per a altres ciutats: Paris, Londres, Berlin, Amsterdam… De moment podeu veure part de la seva obra al compte d'Instagram que gestiona la seva cuidadora: Pigcassohoghero.
 
Però no penseu que això és una farsa més d’aquest món corrupte. Ni de bon tros! Tots els quadres tenen un certificat d’autenticitat de la verra, i es venen a 1000 euros la unitat. Sí, sí, ho heu sentit bé. I a dia d’avui ja se n’han venut més de cent. Feu números…
 
De vegades hi ha notícies que passen per davant dels nostres ulls però no hi prestem atenció fins que algú ens fa ser conscient de la seva importància.
 
En termes propers, conec gent en situacions molt diverses: Aturats amb dificultats per trobar feina, autònoms ofegats per uns impostos abusius, jubilats amb una pensió que fa plorar, estudiants més pelats que una rata, llicenciats que fan feines precàries per un sou míser, emprenedors amb més il·lusió que resultats.
 
I en el meu entorn, veig músics professionals que amb prou feines arriben a final de mes, després d’haver estudiat una pila d’any, gastat una pasta indecent en un material caríssim, i que penquen més hores que un rellotge a uns preus poc més que inacceptables. També veig artistes potencials amb moltes condicions, picant pedra per fer-se un lloc entre les urpes del món artístic.
 
Jo no sóc ningú per jutjar l’estat del planeta ni el rumb que han agafat les vostres vides, però sapigueu que a 11300 quilòmetres d’on sou, hi ha algú que s’està folrant perquè la seva truja Pigcasso pinta quadres d’expressionisme abstracte.
 
Aquí en teniu la prova.

 

Fins aviat! (Per cert, a la foto, jo sóc el de dalt…)

4 thoughts on “UN PINTOR SENSE TALENT I UNA TRUJA QUE PINTA

  1. A veure, en primer lloc, per a mi és un honor tenir les teves dues obres d’art a casa. No és cap sacrifici tenir-les.
    En segon lloc, els teus altres amics, no les va voler perquè careixen de sensibilitat per comprendre el teu art (recorda que amb les cançons passava el mateix 😉)
    I en tercer lloc, si m’haguessis deixat ser la teva marxant, la teva carrera de pintor ara estaria a l’alçada de la teva carrera musical. Però clar, et vas dedicar a fer quadres per encàrrec i a no cobrar-los…..Amic sento dir-te que el teu futur amb els cAbReTa te’l vas carregar tu sol 🤣.
    Però ben pensat, això fa encara m÷s uniques les dues peces que llueixen al meu pis.

  2. potser si proves de posar-te els pinzells entre les dents augmenta la teva capacitat artística en termes pictòrics.. veni vidi vici

    • Crec que tindrés més èxit si provo de subhasar el pijama. De fet, he rebut algunes ofertes i no descarto desfer-me’n…
      Petons, guapa!!!!!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Website Developed by  RegalEnvision