UN DEBAT FRATERNAL I UNA VELOCITAT INUSITADA

A continuació us presento la petita obreta de teatre de només un acte, protagonitzada pels germans Campoy, sota el títol: “corre, corre”.
 

Personatges:

El meu germà (ELL)

La meva germana (ELLA

Jo (JO)

 
Situació: Cadascú es troba a casa seva, amb el mòbil a la mà. ELLA, asseguda al sofà, ELL, cuinant i JO (que sóc el protagonista), sopant a la terrassa del restaurant “Insólito” de Lisboa amb la meva xicota, a la llum d’unes espelmes, escoltant un house descafeïnat i contemplant l’skyline de la ciutat: al davant, el Miradouro de Santa Caterina, a la llunyania, el serpenteig dels carrers de l’Alfama, i a dalt de tot, il·luminat, el majestuós Castelo de Sao Jorge. Un ventilador d’atrezzo remena els nostres cabells de manera un pèl exagerada.
 
La conversa té lloc en un grup de WhatsApp que compartim els tres germans i uns quants cosins per part de mare.
 
ELLA: Ei, nen! Molt xulo l’article que has escrit aquesta setmana!
ELL: És massa llarg, l’has d’escurçar.
ELLA: Doncs a mi m’ha agradat.
JO: Té raó ell.
ELL: A mi també m’ha agradat, però ara tot ha de ser molt ràpid, que no faci perdre el temps. Quan la gent veu un article massa llarg, s’espanta.
ELLA: Jo trobo que si l’escrit és interessant, no es fa llarg. El que hem de fer és treure’ns la son de les orelles.
JO: Té raó ell.
ELL: Sí, Montserrat, jo només dic el que vol la gent, no el que jo faig. Jo sí que llegeixo, però a molts els costa.
ELLA: Tampoc és tan llarg. Passa bé. M’ha agradat molt la reflexió final.
JO: Té raó ell.
ELLA: Doncs mira, això que estem parlant, podria ser un bon tema pel blog!
 

FI

 
 

No sé si tindrem massa ofertes per produir aquest espectacle de pa sucat amb oli però, almenys, no em negareu que és curtet…
 
El cas és que l’article del que parlàvem m’havia quedat un pèl llarg, per què enganyar-nos, però volia explicar una anècdota de quan vaig anar a Costa Rica, i la cosa va quedar com va quedar.
 
Però aquest petit debat amb els meus germans em va fer pensar en com ha canviat la manera de llegir i escriure en els darrers deu anys.
 
Els que escrivim avui en dia estem obligats a resumir, sintetitzar, retallar i optimitzar paraules si volem que algú ens llegeixi. I no només a les publicacions a blogs, als nostres perfils de les xarxes o als articles de revistes o diaris. També em refereixo a les novel·les.
 
No té cap sentit descriure amb tot luxe de detalls com és una posta de sol a l’illa de Formentera, quan el lector pot escriure al google “puesta de sol en Formentera imágenes” i veure-la amb els seus propis ulls.
 
Pregunta: I qui té la culpa de que tot vagi tan ràpid i que necessitem optimitzar els tempos de tot el que fem? Resposta: Sa majestat Internet.
 
Fa cinc anys, un conegut meu que és Community Manager em va dir que a Internet no hi ha paciència i, sobretot, que no n’hi ha d’haver. Aleshores no vaig entendre massa què em volia dir, però després d’aquesta obreta de teatre ho vaig tenir clar.
 
Cada dia ens arriben uns 3000 inputs de publicitat, blogs, posts, fotografies, històries, opinions, gifs… Això vol dir que en rebem més d'un milió cada any!
 
El nostre cervell fregit té a l’abast la possibilitat de veure tantes i tantes coses alhora, que estem obligats a fer una selecció en qüestió de segons. En definitiva, qui arriba primer (l’escrit més curt, el web que s’obre més ràpid, la fotografia amb menor resolució que podem veure abans, etc…) és qui triomfa.
 
Fa pocs dies que s’ha acabat el Mobile World Congres. Parlen que ja arriba la tecnologia 5G. No patiu que després arribarà la 6G, la 7, la 10, la 200. Però sento dir-vos que la velocitat del processador que duem entre les orelles és la mateixa que tenia l'Homo Sapiens fa 300.000 d'anys. La nostra capacitat lectora és exactament la mateixa. De fet, el cervell és exactament el mateix.
 
Aleshores, aquestes ànsies de velocitat no vénen amb la mateixa bèstia, si no que són, evidentment, adquirides.
 
És ridícul que jo, que vaig sempre amb el petard al cul, demani calma, si sóc dels que tinc deu mil coses al cap, i en faig tres o quatre alhora.
 
Però si cada vegada tot ha de ser més curt per poder ser consumit, no m’imagino què passarà el dia que els partits de futbol durin 15 minuts…
 
Estigueu tranquils, això no passarà mai. La societat no està tan malalta!
 
No he estat mai a Formentera, pero n’estic segur que quan ho faci, les postes de sol seran allà esperant-me amb la calma de sempre.
 
De moment, si voleu opinar, feu-ho amb respostes curtes, que tinc pressa…
 

Fins la setmana que ve!

5 thoughts on “UN DEBAT FRATERNAL I UNA VELOCITAT INUSITADA

  1. Veus aquest no l’he trobat llarg, però en realitat perquè ha captat més el meu interès
    Evidentment perquè parla de mi

    Resposta massa llarga, error

    • Sí, t’has passat amb la resposta. No hi ha manera de llegir-la…

  2. Jo també penso que té raó ELL 😉, però m’agrada més el pensament d’ELLA.
    PD. quan vagis a Formentera demane’m la càmara acuàtica que a sota l’aigua sí que tot és més lent.
    Massa llarga jo també, ho sé…soc com ELL

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Website Developed by  RegalEnvision