LA LITERATURA ALIMENTA!

La setmana passada vaig assistir una festa solidària que organitza cada any l’agència literària que em representa. L’esdeveniment es diu “La Literatura Alimenta”, es fa a través de l’ONG Educo i serveix perquè cap nen es quedi sense un plat a taula. Si voleu, podeu comprar unes samarretes molt xules amb l’eslògan esmentat, i així ajudeu a nens que passen gana.
 
Feu-ho aquí: www.sandrabruna.com
 
Publicitat a part, el cas és que, durant el sopar que es feia després de la festa, el meu editor va preguntar-me com portava la segona novel·la, si havia avançat des de la darrera vegada que ens havíem vist. Vaig dir-li que sí, que estava escrivint molt i que d’aquí a dos mesos, potser ja seria a la meitat de la novel·la. Però era mentida!
 
Vaig enredar-lo, i vaig adonar-me que estava mentint aleshores, veient que en els darrers dos mesos i mig no he escrit una merda. Immediatament en vaig detectar el motiu. Suposo que és el mateix que a molts de vosaltres us ha esmicolat la tranquil·litat del dia a dia i us ha impedit centrar-vos en altres coses.
Avui sí, parlo d’”allò” (tu ja m’entens).
 
La política és important, òbviament. Tot el que fem cada dia ho fem per política. Anem a treballar gràcies a la política. Pugeu les persianes dels vostres negocis per política. Tenim lleis, drets i obligacions gràcies a la política. El miracle de l’economia funciona per política. Tot es regeix per unes normes polítiques que, en els països democràtics, tots (en teoria) decidim i votem. Tot l’equilibri mundial, de fet, s’aguanta (o no) gràcies a la política. Però potser n’estem fent un gra massa.
 
Mai m’he caracteritzat per la meva facilitat de concentració (de la inatenció i el TDAH ja en parlaré un altre dia), però aquesta necessitat d’estar al corrent de tot el que es diu minut a minut, ha estat exagerada.
 
El meu twitter ha tret fum durant massa temps. He discutit amb centenars de persones que no conec i que no pensen com jo. M’he rigut de gent que fa faltes d’ortografia a les XXSS, ridiculitzant-los i titllant-los d’ignorants. He compartit enllaços i articles que sabia que eren fakes o que, en el millor dels casos, veia que donaven una informació manipulada. He opinat impunement sobre temes que no sé si són veritat i dels quals no en sóc expert (de fet, no sóc expert en res…).
 
Resumint, he fet política de baix to, agressiva i destructiva, com la que estem acostumats a veure en els professionals.
 
I quin ha estat el resultat de tot això? El meu propi desgast. Tota aquesta ràbia que he projectat m’ha estat retornada, de manera que ara jo sóc qui està més rabiós. He perdut unes hores precioses d’escriptura i creativitat, malgastant una energia que ha anat a parar a les clavegueres de la meva ànima. I he acabat esgotat.
 
Ningú sap què passarà aquest vespre, però això va per llarg. Tots som conscients que avui ni comença ni acaba res; tant sols serà un punt entremig d’un procés llarg.
 
La meva conjura és que durant els propers mesos (o anys), penso prioritzar les meves rutines positives per fer allò que realment m’agrada i aporta beneficis a la meva salut mental. No penso hipotecar els meus pensaments nocius per cap causa.
 
Potser em sentia més feliç quan era jove i no anava a votar perquè no em sortia dels collons. Tal vegada vivia més tranquil perquè passava de tot, sense més preocupacions que les bàsiques per anar subsistint, sense pensar tant en l’endemà…
 
El que és ben clar és que ara em sento feliç quan em calço una samarreta de 10 euros que posa quatre plats a taula per a uns nens que tenen problemes reals, que van més enllà d’uns comicis per a gent “adulta”.
 
I aquesta setmana he après que, els que ens dediquem a l’entreteniment, de tant en tant, podem ajudar als necessitats d’una forma ben senzilla.
 
La Literatura Alimenta!
 

Fins aviat!

2 thoughts on “LA LITERATURA ALIMENTA!

  1. Molt lícits els teus propòsits. Però em penso que passes per alt que el que ens mou a lluitar per “tu ja saps què”, són els sentiments. I quan ens mouen els sentiments no és fàcil desconectar…

  2. Molt em temo que tindràs raó. Aquest és el meu propòsit, tractar de desconnectar una mica. El temps dirà si ho aconsegueixo o no. Però hauré de fer l’esforç….?????

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Website Developed by  RegalEnvision